La república que farem

Tria un tema i fes la teva aportació:

BENESTAR SOCIAL

UNA REPÚBLICA DE BENESTAR QUE REDISTRIBUEIXI LA RIQUESA

La República Catalana ha de nèixer amb el propòsit d’esdevenir una societat cohesionada garantint els mateixos drets i oportunitats a tota la ciutadania. Una República que redistribueixi la riquesa per donar una vida digna a tothom i lluiti contra les desigualtats ajudant els que més ho necessiten i eradicant la pobresa. Una República Catalana del benestar que esdevingui un dels països més avançats d’Europa en la garantia de drets socials i la igualtat d’oportunitats.
 

Els pilars de la nova república

1
Els valors republicans com a pilar de la nostra societat

En l’actualitat, la nostra societat, com moltes de les societats occidentals, és molt diversa i amb valors personals diferenciats. Catalunya, al llarg de la història, ha estat la suma de cultures diverses, que ha donat una societat una societat tolerant, dinàmica i amb un gran moviment associatiu.
Dintre del respecte als valors personals, la nostra societat democràtica ha d’avançar cap a l’objectiu de la construcció d’una ciutadania crítica, compromesa i amb vocació transformadora.
Hem de ser conscients que en tots els àmbits de la nostra vida i de la nostra societat són presents els valors. Aquest fet comporta la seva transcendència. La creació d’una nova societat amb valors cívics consolidats ha de ser la garantia del creixement de la societat catalana, tant pel que fa al ciutadà com a la societat. Hem de promoure que els ciutadans de la República Catalana puguin ser socialment actius i compromesos.

Com ho farem?
  • Potenciar els valors republicans en la societat, centrats en els aspectes cívics i democràtics i desenvolupats en la quotidianitat, i fer participar la ciutadania en l’assumpció d’aquests valors.
  • Impulsar campanyes d’aprofundiment en valors cívics de la Catalunya del segle xxi.
  • Fer participar la ciutadania en l’assumpció dels valors.
  • Potenciar els valors cívics i democràtics entre la població, especialment entre infants i joves.
  • Potenciar el voluntariat i l’associacionisme com una de les millors formes de participació social i exercici de civisme.
  • Millora de la xarxa de centres cívics com a espais de participació, formació, impuls de valors cívics i oci positiu.
  • Preservar els espais públics (escoles, hospitals, administracions, via pública), amb absència o tractament igualitari d’ideologies o creences. 
Valora la proposta
2
Una societat cohesionada que lluiti contra les desigualtats i redistribueixi la riquesa

La societat catalana s’ha de caracteritzar per la igualtat d’oportunitats, en què tots els ciutadans tinguin la possibilitat de portar una vida digna i amb capacitat de participació social. El nou país s’ha de sustentar sobre una societat diversa, plural, heterogènia i al mateix temps cohesionada, i ningú n’ha de quedar exclòs per raons econòmiques, socials, d’origen...
En els darrers anys, la crisi econòmica ha accelerat el procés de desigualtats socials, pel qual les persones riques cada cop ho són més i les persones més vulnerables cada vegada més estan en situació de pobresa o al llindar. Per tant, Catalunya s’ha de caracteritzar per combatre les bosses de pobresa que hi ha arreu del país, especialment en grans ciutats, i ha d’implementar mesures que evitin que els col·lectius que estan en risc d’exclusió social caguin en la pobresa estructural.
Així doncs, l’acció política ha de concebre la pobresa des d’un punt de vista transversal, de manera holística, i ha de garantir els drets fonamentals i el dret a la participació en la societat en igualtat d’oportunitats, que es concreten, entre d’altres, en l’accés als serveis socials bàsics.

Com ho farem?
  • Implementació d’una renda de ciutadania que redistribueixi la riquesa, convertint-la en una prestació que asseguri l'eradicació de la pobresa, per garantir una vida digna a tothom. La renda de ciutadania ha de suposar una superació de l'actual paradigma de prestacions socials i una racionalització d’aquestes. La renda de ciutadania ha de garantir l'eradicació de la pobresa sense contraprestacions i ha d’anar acompanyada per un segon tram o complement amb mesures de suport als beneficiaris per la seva inserció sociolaboral.
  • Mentre la renda de ciutadania no sigui possible, implementar una ajuda estructural a les famílies amb fills a càrrec, amb la voluntat de sintetitzar al màxim les actuals ajudes, i deixar un mínim d’ajudes socials per als casos de més vulnerabilitat (sense sostre, emergències socials, etc.).
  • Tenir garantida l’alimentació de totes les persones. La renda de ciutadania milloraria aquesta situació, si bé no la solucionaria plenament. Mentrestant, s’ha de continuar millorant el suport a les entitats i als ajuntaments que distribueixen els aliments, beques menjador, etc. També cal l’obertura de menjadors socials i l’impuls de projectes d’àmbit local que tenen per finalitat garantir l’alimentació.
  • Tenir garantit l’habitatge. Aquest fet ha d’evitar els desnonaments i facilitar habitatge a persones sense sostre, tenir una bossa d’hotels i pensions per a situacions d’emergències socials i facilitar habitatge també a les persones que surtin d’una institucionalització de llarga durada (per exemple, joves extutelats, persones que han passat per recursos d’acollida, situacions de violència masclista, toxicomanies, salut mental...). La mesura es pot aplicar, a per exemple,  a partir d’habitatges socials o habitatges buits provinents d’entitats bancàries, per exemple.
  • Apoderament dels ciutadans, prestant especial atenció a les persones que viuen en situació de risc d’exclusió.
  • Implementació de programes de seguiment i de reinserció social i, especialment, laboral, de persones que han estat ateses durant un llarg període per l’Administració perquè no caiguin en la pobresa un cop deixin de ser acollides en serveis públics i recuperin l’autonomia, com ara adolescents tutelats, dones acollides per violència masclista, persones amb trastorns mentals compensats...
Valora la proposta
3
Viure la vellesa i les discapacitats amb autonomia personal, independència i dignitat

La gent gran i les persones amb diversitat funcional són pilars fonamentals en la nostra societat. No sols per la seva aportació en experiència i memòria històrica o perquè contribueixen a crear i enfortir les xarxes familiars i veïnals, sinó fonamentalment perquè és la diversitat el que permet construir un país sensible i accessible per a tothom.
El nou país ha de ser garant que les persones grans i amb discapacitat visquin amb autonomia personal i dignitat.
No és de rebut que una part de la ciutadania malvisqui amb pensions que no garanteixen arribar a final de mes, visqui en solitud i esperi ajudes i serveis que arriben tard o quan arriben no són els adequats perquè la situació s’ha agreujat.
En definitiva, un nou país ha de saber reconèixer el potencial de les persones amb diversitat funcional i el valor de la gent gran perquè puguin viure els darrers anys de la seva vida amb la màxima autonomia personal, estima i dignitat possible. 

Com ho farem?
  • Implementació d’una renda de ciutadania per assegurar una vida digna a tothom.
  • Revisió del sistema de pensions i de la llei de la dependència, per adaptar-lo a les necessitats reals de les persones i a la nova realitat demogràfica. Millora de les prestacions econòmiques i de serveis a les persones dependents, fins arribar a nivells que garanteixin una bona atenció integral i una millora en la seva qualitat de vida.
  • Implementar programes d’assistència personal que permetin a les persones amb discapacitat i dependència guanyar en autonomia personal i disposar de condicions per dur a terme una vida independent, visquin on visquin, ja sigui al domicili familiar amb suport o sense, en pisos assistits, centres residencials...
  • Creació d’una agència de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència, dirigida pel Departament de Presidència, en la qual s’aboquin, com a mínim, els recursos i serveis que els departaments de Salut i Benestar Social destinen a la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, a més dels que es considerin necessaris per garantir la posada en funcionament i la consolidació del sistema. La unificació dels serveis al territori, adaptant els mapes de planificació i actuació i concretant una porta d’entrada única i la figura del professional de referència, amb una clara tendència als equipaments que integrin físicament els serveis socials i sanitaris, un treball perfectament integrat entre els professionals socials i sanitaris i una única oferta de serveis i prestacions, adaptables a les necessitats de les persones usuàries en cada moment, seguint un model d’atenció centrada en la persona.
  • Augment dels programes per a la detecció i prevenció del maltractament envers les persones grans i les persones amb discapacitat, com també dels programes d’atenció i seguiment per a la implementació de nous serveis d’acollida per a aquesta realitat (maltractament a persones grans). Potenciar la participació i l’activisme de la gent gran i de les persones amb discapacitat, tot garantint la plena i justa accessibilitat als serveis, equipaments i activitat del país.
Valora la proposta
4
Igualtat d’oportunitats per a tots els infants i adolescents

Segons l’indicador AROPE, un 30,5 % de menors de 16 anys viuen en situació de pobresa i exclusió social a Catalunya, xifra superior a la mitjana de la UE.
La República Catalana del benestar ha de garantir que tots els nens i nenes i adolescents, amb independència d’on visquin, tinguin les mateixes oportunitats en l’educació, en la salut i en el respecte dels seus drets més bàsics. També ha de garantir el dret a viure en família.
Ha de ser un país que no permeti la malnutrició infantil i que combati decididament el maltractament envers infants i adolescents. Un país amb una educació inclusiva i amb un mapa de recursos, serveis i programes que ajudin al coneixement dels seus drets i deures, que potenciïn les capacitats que tenen i que els estimulin l’autonomia. Finalment, ha de ser un país que aculli una societat en què infants i adolescents puguin ser protagonistes de les seves vides i participar en aquesta societat.
Actualment, Catalunya inverteix un 1 % del PIB en polítiques d’infància. Professionals, gent de l’acadèmia i entitats coincideixen en la necessitat d’augmentar aquesta inversió com a única recepta per reduir les desigualtats i la conveniència de situar-la en la mitjana europea, que l’any 2009 va ser del 2,27 % del PIB.

Com ho farem?
  • Coordinació entre els àmbits social, de salut i escolar per garantir la igualtat d’oportunitats a infants i adolescents, així com per detectar situacions de risc (maltractaments, malnutrició, situacions familiars vulnerables...)
  • Implementació d’un nou model d’atenció integral a les famílies, infants i adolescents en situació de risc, enfocat a l’apoderament de les famílies i a l’impuls de les seves capacitats reparadores i d’aprenentatges nous. Un model estructurat al voltant d’un ventall ampli de recursos, serveis i programes que potencien les habilitats parentals, l’autonomia dels nens amb situació de vulnerabilitat i l’acolliment familiar per evitar la institucionalització i, si no és possible, minimitzar el temps d’institucionalització i garantir, alhora, la màxima personalització de les respostes a les necessitats de cada família.
  • Més i millors recursos per a la infància i adolescència amb més necessitats. Implementació de nous models de centres d’acollida per a infants i adolescents tutelats per l’Administració, adaptats als nous perfils: adolescents, nois amb problemes conductuals i de salut mental i nois immigrants que requereixen d’un nou sistema d’acollida diferent més adequat a les necessitats i expectatives reals. Enfortir els recursos i serveis de salut mental d’infants i adolescents. Promoure mesures per afavorir l’autonomia i la igualtat d’oportunitats dels joves tutelats i extutelats.
  • Mentre no s’implementi la renda garantida de ciutadania, redefinir l’ajuda a fills a càrrec perquè beneficiï les famílies amb infants i adolescents en situació de pobresa. Implementar mesures per compensar les despeses familiars per fills en llars en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Implementar una fiscalitat justa per a famílies amb infants i adolescents en situació de pobresa.
  • Diversificar els serveis per a la primera infància com espais familiars o ludoteques per fomentar l’acompanyament a les famílies més vulnerables en la criança i l’educació. Potenciar la inversió pública per als serveis educatius als infants de 0 a 3 anys.
  • Avançar en la participació infantil per incorporar la perspectiva dels infants i adolescents en la presa de decisions, en especial, dels que estiguin en situacions de més vulnerabilitat. 
Valora la proposta
5
Reforma horària per a la millora del benestar

Tots vivim 24 hores però no tots ho fem en les mateixes condicions. En aquest sentit, apostem decididament per considerar el temps com a font de riquesa i impulsar una política pública que en permeti la redistribució de l’ús. Cal treballar per consolidar el temps com a variable rellevant en la recerca de l’equitat i el benestar. La reforma horària és una qüestió vinculada principalment a la salut pública i és aquest el principal motiu pel qual n’urgeix l’impuls. Ens calen un horaris més humans i més cívics en el marc de l’impuls de la Catalunya que ve.

Com ho farem?
  • Impulsar el pacte nacional per a la reforma horària a partir d’un gran consens social que acceleri el canvi desitjat
  • Impulsar la llei de la reforma horària en diàleg amb el pacte nacional que permeti accelerar el canvi.
  • Definir el període de transició i el moment zero per impulsar la reforma horària a Catalunya per a la reconnexió amb el ritme de vida quotidiana de la resta de països del món.
  • Promoure un debat amb els països europeus que se situen fora del fus horari que ens correspon per situació geogràfica, amb l’objectiu d’avaluar els efectes polítics i econòmics.
  • Impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions, a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials.
  • Posar en valor les bones pràctiques dutes a terme en els diversos àmbits d’acceleració (treball, administració, cultura i oci, ensenyament, comerç i consum, mobilitat), així com les dades que mostren els beneficis econòmics, socials i de salut d’una millor organització horària.
Valora la proposta

Fes la teva aportació

Tens cap idea per a millorar el nou país? A Esquerra Republicana volem rebre les teves aportacions sobre la nostra proposta de nou país. Envia'ns un correu a [email protected] i fes-nos arribar la teva opinió.

Tots els eixos