La república que farem

Tria un tema i fes la teva aportació:

CIUTADANIA I DEMOCRÀCIA

UNA CIUTADANIA LLIURE I COMPROMESA

La República ha de tenir la pretensió de configurar-se en una ciutadania lliure, culta, crítica, participativa, responsable i compromesa que vetlla per l’interès general i el bé comú i que combat les situacions de privilegi, de domini, de desigualtat i de discriminació. Una República d’homes i dones lliures en igualtat de condicions compromesos a construir una societat més justa i solidària en fraternitat amb tots els pobles del món. La República Catalana és una oportunitat per bastir una altra manera de fer política basada en el dret a decidir i la democràcia participativa i col·laborativa, en què tota la ciutadania es faci coresponsable del bon funcionament de la República.
 

Els pilars de la nova república

1
Els valors republicans per una ciutadania lliure, crítica, participativa, responsable i compromesa

Els valors republicans com a constructors de la socialdemocràcia catalana projecten un ideal de ciutadania lliure, crítica, participativa, responsable i compromesa. La connotació republicana de ciutadania ens en proposa un model responsable, vigilant amb els excessos del poder i la corrupció, contra l'abús de posició dominant i amatent a la defensa de l'interès general. La lleialtat i la fraternitat ens permeten desenvolupar-nos lliurement, exercint un patriotisme cívic, respectuós amb la diferència, d'estima per la diversitat i preocupat per la cohesió social.
El republicanisme és un element de no-claudicació davant l'individualisme regnant, on cadascú procura per ell i els que queden enrere resten exclosos. I, al mateix temps, és una actitud de no-dimissió de responsabilitats ciutadanes en la configuració del bé comú. La reivindicació de la ciutadania lliure i compromesa és un paradigma fonamental en la constitució de la República.

Com ho farem?
  • Integrar la Carta de Drets Humans Universals a la Constitució Catalana.
  • Elaborar una Carta de Drets i Deures com a garantia efectiva de drets i en què la ciutadania se senti coresponsable de contribuir al bon funcionament de la República.
Valora la proposta
2
El dret a decidir com a fórmula d'apoderament ciutadà

El dret de decidir és el dret que té la ciutadania per decidir el seu futur lliurement. El dret de decidir comença pel dret a l'autodeterminació dels pobles recollit a l'article 1 de la Carta de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides. Però el dret de decidir va molt més enllà, esdevenint així el dret que té la ciutadania a decidir-ho tot, pel que afecta a l'esfera de la vida pública, de forma col·lectiva, lliure i democràtica.
L'exercici del dret a decidir serà un tret distintiu de la República Catalana, de forma que la ciutadania podrà fer i revocar lleis i mandats. Els processos participatius i deliberatius, les consultes, les iniciatives legislatives i els referèndums vinculants seran mecanismes forts de participació per apoderar la ciutadania i generar un model de ciutadania lliure i responsable amb el bé comú.

Com ho farem?
  • Apoderar la ciutadania mitjnçant la democràcia participativa i la coresponsabilitat en la presa de decisions.
  • Convocar consultes ciutadanes com a forma habitual de democràcia deliberativa.
Valora la proposta
3
Una altra manera de fer política: govern obert i democràcia participativa

Cal tornar la política a la ciutadania, cal recuperar la cultura dels valors i de la regeneració i obertura democràtica, i cal inaugurar una nova forma de fer política. Transparència, retiment de comptes, apoderament de la ciutadania o govern obert són premisses irrenunciables. Volem una ciutadania coresponsable, una ciutadania amb drets i deures, que esdevingui actora, en comptes d’espectadora. La creació d’un nou estat també ha de ser l’oportunitat de crear una nova manera de fer política, on Administració i administrats, govern i ciutadania, cogovernem plegats.
El govern obert és una nova forma de comunicació bidireccional, permanent i transparent entre l'Administració i els ciutadans, mitjançant la qual s’ha d’assolir la participació efectiva en els processos de decisió, així com la col·laboració en el disseny de polítiques públiques.

Com ho farem?
  • Garantir una aplicació rigorosa i efectiva de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
  • Implantar un sistema de govern obert agrupant en una sola estratègia les polítiques de participació ciutadana, transparència i dades obertes de manera transversal a tota l’Administració.
  • Desenvolupar projectes de democràcia electrònica per impulsar la participació sobre la base de la transparència i l’accés a la informació i per fer de Catalunya un país amb ciutadania ben activa i implicada.
  • Compromís de temps de resposta a totes les peticions i escrits dels ciutadans.
  • Compromís en la creació de taules de participació i coordinació amb els diferents moviments socials i institucions.
Valora la proposta
4
L'educació, responsabilitat de tota la ciutadania

Durant la Segona República, el ministre d'Instrucció Pública, Marcel·lí Domingo, va dir que “els mestres són els primers ciutadans de la República”, en referència a la importància de l'educació i els valors en la construcció d'una societat lliure i democràtica.
Avui dia, en l'era de la globalització, la responsabilitat en l'educació ha sobrepassat el límit de les escoles i se situa com a responsabilitat de tota la societat, en la qual tota la ciutadania esdevé agent educatiu. Com diu el proverbi africà, “per educar un nen, cal la tribu sencera”.
Amb la nova República, el repte i el camí a traçar és transformar els nostres municipis en ciutats, barris i pobles educadors en els quals, a partir d'uns valors compartits, tots els agents educatius s'impliquin en l'educació: famílies, escoles, veïns, entitats, moviments socials, administracions, mitjans de comunicació, empreses...

Com ho farem?
  • Transformar els nostres municipis en ciutats, barris i pobles educadors coresponsabilitzant tota la ciutadania en l'acció educativa.
  • Integrar tots els agents educatius del municipi en el consell d'educació municipal.
  • Promoure projectes educatius de poble o de ciutat per consensuar un sistema de valors i establir estratègies educatives.
  • Promoure plans educatius d'entorn per obrir les escoles al barri i interactuar amb les entitats i associacions del municipi.
  • Coresponsabilitzar els mitjans de comunicació en l'educació en valors.
  • Fer valer a les empreses la responsabilitat social corporativa i l'ètica empresarial.
Valora la proposta
5
Igualtat efectiva i no-discriminació

La societat catalana vol esdevenir referent europeu en matèria d’igualtat entre les persones i de respecte a la diversitat, per la qual cosa cal avançar decididament en l’establiment d’un marc legal i de mesures que combatin qualsevol discriminació.
Catalunya és pionera en la lluita contra la discriminació i a fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de gènere, religió, conviccions, discapacitat, edat, origen racial o ètnic, identitat o orientació sexual, o per qualsevol altra condició social o personal. Hem de continuar treballant perquè el nostre país compti amb les institucions, tècniques jurídiques d’igualtat i els instruments més avançats i eficaços que assegurin aquesta no-discriminació entre persones.

Com ho farem?
  • Elaborar una llei per la igualtat efectiva i la no-discriminació, per combatre qualsevol tipus de discriminació sobre qualsevol col·lectiu social i garantir els mateixos drets per a tothom.
  • Establir una xarxa o taula de trobada, coneixement i coordinació amb els diversos col·lectius socials i les institucions.
Valora la proposta

Fes la teva aportació

Tens cap idea per a millorar el nou país? A Esquerra Republicana volem rebre les teves aportacions sobre la nostra proposta de nou país. Envia'ns un correu a [email protected] i fes-nos arribar la teva opinió.

Tots els eixos