CULTURA
UNA REPÚBLICA CATALANA, CULTA, CRÍTICA I CREATIVA
En la República Catalana, la lliure pràctica cultural ha d’esdevenir la columna vertebral dels valors cívics, ha de quedar establerta com un dret constitucional bàsic i ser considerada un pilar de l’estat del benestar. Una República que garanteixi l’accés lliure i universal a la cultura com un dret fonamental inalienable, que fomenti el pensament crític i impulsi la creativitat en totes les seves formes d’expressió. Catalunya té en la seva cultura una de les millors cartes de presentació i la República és una oportunitat per donar-la a conèixer al món.
Els pilars de la nova república
1
Fer de la cultura el quart pilar de l’estat del benestar
Un país que es vol veure a si mateix com innovador, modern i creatiu ha de generalitzar la pràctica i gaudi de la cultura en totes les seves formes, fomentar la conservació, difusió i accés al seu patrimoni cultural i garantir el creixement i qualitat de la producció cultural. Les polítiques públiques tenen com objectiu principal el benestar de les persones. Així doncs, el desenvolupament del talent creatiu de les persones i l’accés en condicions d’igualtat a la producció cultural són un element indispensable d’aquest benestar.
Com ho farem?
- Incloure el dret a la creació cultural i al seu accés com a un dret constitucional bàsic.
- Assegurar la possibilitat de la pràctica cultural al conjunt de la ciutadania i a tot el territori.
- Vetllar per a la preservació i difusió del patrimoni material i immaterial existent en les seves diverses i diferents formes.
- Garantir la presència de l’element cultural com a eix transversal en totes les polítiques del govern (sanitat, educació, benestar social, economia, recerca i desenvolupament, etc.).
- Establir un marc legal i pressupostari que garanteixi l’excepcionalitat cultural de manera que procuri per a la seva preservació, enriquiment i actualització. El pressupost destinat a les polítiques culturals no pot ser, en cap cas, inferior al 2 % del pressupost global de la Generalitat.
- Millorar el suport al sector de l’emprenedoria cultural de manera que esdevingui un dels motors econòmics del país.
- Promoure el patrimoni i les produccions culturals com a element de captació de visitants per al nostra país.
- Assegurar una presència suficient i equilibrada d’equipaments culturals distribuïts per tot el país tant de gaire local com nacional.
- Defensar, com a nou estat d’Europa, un IVA reduït per a tots els productes culturals sigui quin sigui el seu suport.
2
Un país culte, cohesionat i fort en la seva identitat
El discurs neoliberal actual redueix sovint la cultura a una mera indústria de consum l’objectiu principal de la qual és aconseguir beneficis o patrocinadors per mantenir l’activitat creativa. D’aquesta manera, la cultura és sotmesa a unes regles que l’allunyen de les que regeixen altres drets i serveis igualment importants com la sanitat, l’ensenyament, les infraestructures o les polítiques socials. Aquesta visió utilitarista empobreix la creació, ja que només els productes comercials o que agradin als patrocinadors poden veure la llum i també impedeix l’accés igualitari a la cultura ja sigui per falta de programació a tot el país o per una política de preus que esdevé una barrera.
El poder ha intentat tradicionalment controlar el discurs cultural i als creadors ja que la cultura és motor de crítica, de canvi, de revolució. Malgrat tot, és gràcies a les successives revolucions culturals que Europa s’ha configurat com a una societat democràtica i lliure. Cal dir ben fort que és també gràcies a la contribució de les persones que han reflexionat sobre la naturalesa humana que actualment podem gaudir d’una societat on el reconeixement i respecte dels drets humans és el principi rector. En aquest sentit, ni Europa ni Catalunya serien el mateix sense els seus escriptors, fotògrafs, artistes, pensadors, músics, filòsofs i moltes altres persones que han fet les seves aportacions a la cultura. És per això que cal continuar lluitant per garantir la independència de l’acte creatiu i dels discurs cultural en general de les decisions conjunturals de la política i, fins i tot, de les pressions que sorgeixen dels mateixos sectors culturals (indústria cultural, programadors, gestors culturals, etc.)
La monetarització de pràcticament tots els aspectes de la nostra societat ens ha dut a oblidar la importància de la creació lliure, del pensament crític i dels gaudi estètic com a fonament de la cultura entesa com a tal, més enllà del mer entreteniment, de la banalització o del simple aprofitament econòmic de l’activitat cultural. Tot i això, sense menystenir l’obligació de gestionar amb eficiència i amb criteris de rendibilitat socials els recursos públics que es dediquen a les polítiques culturals.
Com ho farem?
- Proposar una governança de la cultura que superi el simple dirigisme polític -i tal vegada també el corporatiu- i la visió reduccionista de la cultura a una mera indústria productiva més, qüestionant també l’actual supremacia dels indicadors purament quantitatius i introduint, en tot cas, també criteris d’excel·lència en tota la cadena de valor de la cultura.
- Consensuar unes bases que permetin un pacte per a la defensa dels drets dels autors a la seva obra, que faciliti l’establiment de models de negoci basats en l’entorn digital i que faciliti i promogui l’accés a la cultura.
- Establir una fiscalitat i règim de la seguretat social catalana adaptada a les necessitats dels diferents agents de la cultura mitjançant l’aprovació de l’estatut dels artistes.
- Reforçar el teixit associatiu en els diferents sectors de la cultura de manera que es garanteixi la seva activitat.
- Promoure l’expressió de les diferents cultures existents a Catalunya i la seva interrelació de manera que en sorgeixi un enriquiment mutu.
3
Un país creatiu que no té por del talent
L’excel·lència de la creació catalana ha de ser l’objectiu del conjunt de les polítiques culturals públiques de la mateixa manera que hom espera l’excel·lència del sector sanitari, educatiu o empresarial. El sistema cultural català ha de ser prou fort com per poder captar, mantenir i donar sortida al talent existent a Catalunya. Cal aconseguir, doncs, que la societat percebi i gaudeixi amb orgull les obres del seus creadors actuals i el pòsit que han anat deixant els seus antecessors i que actualment podem contemplar mitjançant la riquesa del nostre patrimoni material i immaterial. Les polítiques d’avaluació pública s’han embolcallat excessivament en indicadors quantitatius més adients per a les indústries manufactureres que no pas per a l’assoliment d’un teixit cultural, també, d’alta qualitat. La creació cultural actual i el patrimoni han de ser coneguts i reconeguts pel conjunt de la societat catalana i valorats com un actiu indispensable.
Com ho farem?
- Afavorir la creació i la innovació de qualitat per tal de superar el discurs neoliberal del mer entreteniment i la banalització de la cultura.
- Crear estructures culturals que facilitin la suma de recursos i afavoreixen el treball transversal entre diferents sectors creatius.
- Procurar per l’ensenyament, difusió i potenciació de la creació cultural a l’escoles així com la difusió de les diferents formes de cultura popular i tradicional existents al nostre territori.
- Repensar, reorganitzar i millorar l’ensenyament artístic a Catalunya per tal de fomentar la pràctica cultural, el desenvolupament del talent creatiu i facilitar la creació de centres d’excel·lència.
- Garantir circuits culturals públics i privats que permetin fer arribar la producció cultural catalana a tothom i arreu del país.
- Establir estratègies de diplomàcia cultural que permetin fer de la nostra cultura una de les cartes de presentació del país al món.
