DONES
UNA REPÚBLICA FEMINISTA AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE DONES I HOMES
La República ha de ser la plasmació d’una societat de dones i homes lliures i iguals que comparteixin les responsabilitats, en el qual es garanteixi l’accés de les dones en tots els àmbits de representació i presa de decisió. La República ha de vetllar per fer efectius els drets de les dones en igualtat de condicions en tots els àmbits de la vida pública i professional i escometre qualsevol discriminació per raó de gènere o de dependència per raons socioeconòmiques. Una República on les dones se sentin lliures i segures per decidir ser mares i sobre el seu propi cos.
Els pilars de la nova república
1
Lluita contra la precarització i la pobresa femenines
La crisi econòmica que estem patint impacta de manera especial sobre les dones. Les retallades en prestacions de cura de menors (llars d’infants) i de persones grans i amb disminucions (prestacions de dependència), juntament amb les reduccions salarials i els durs horaris laborals han fet que en moltes famílies no hi hagi hagut altra opció que un dels membres resti a casa. I donat que el salari de les dones és fins a un 25 % inferior de mitjana, sovint és la dona qui resta a casa i l’home qui manté el treball fora de casa. De manera que les dones esdevenen dependents de qui aporta salari a casa, o treballadores no remunerades a casa i precaritzades a fora. Treballadores pobres o directament sense salari.
Com ho farem?
- Garantir escoles bressol dels 0 als 3 anys, per a les famílies que ho sol·licitin.
- Garantir els recursos adients per a la cura de les persones dependents.
- Avançar cap a flexibilitats horàries i de permisos laborals paritaris que permetin la coresponsabilitat familiar.
2
Garantia d’accés a les dones a tots els àmbits de representació i presa de decisions
Tot i que la regulació legal així ho disposa, la presència real de dones en els àmbits de visualització pública, representació i presa de decisions és encara molt minoritària, respecte a la participació real de les dones en la vida pública. I encara avui, malgrat tot, hi ha una manca clamorosa de models de referència femenins en tots els àmbits.
Com ho farem?
- Garantir, en totes les estructures administratives institucionals, la participació de dones en condicions de representació paritària.
- Incentivar que en àmbits no institucionals participatius també sigui així.
- Promoure l’elaboració de plans d’igualtat a empreses i organismes que no estiguin obligats per la llei.
- Donar compliment estricte a la Llei d’igualtat aprovada pel Parlament de Catalunya.
3
Igualtat salarial i garantia professional
És un fet que a hores d’ara la igualtat laboral entre homes i dones no existeix, que a iguals tasques la retribució és inferior, que els horaris extensos i la poca flexibilitat acaben limitant moltes dones en l’ascens professional o expulsant-les directament del món laboral.
Com ho farem?
- Garantir, amb la complicitat del món sindical i empresarial, la igualtat salarial per feines remunerades d’igual valor, tant si les fan homes com dones.
- Implantar una reforma horària que permeti a les dones i als homes la coresponsabilitat familiar.
- Establir un sistema de permisos, llicències i excedències que facin compatible la carrera professional amb la vida personal en igualtat de condicions entre dones i homes.
4
Eradicació de la violència masclista
Les dades empíriques entren en contradicció amb la impressió de la ciutadania sobre violència masclista perquè es creu que és un problema social cada cop més minoritari, però el cert és que la violència masclista persisteix i podem assegurar que no només no s’ha reduït, sinó que es transforma i s’adapta als nous formats de relació de les persones i entre els més joves especialment amb l’ús de les noves tecnologies.
Aquesta xacra, l’hem de resoldre des del compromís de les polítiques públiques amb coordinació amb les entitats de dones i amb una resposta unívoca ciutadana de rebuig. Ens cal ser una sola veu i treballar de manera coordinada, i des de diferents àmbits, per la prevenció, la detecció de la violència masclista i l’atenció i la reparació de les víctimes i els seus fills i filles.
Com ho farem?
- Promoure un gran pacte social, de país, amb el compromís d’eradicació de la violència masclista en totes les formes.
- Formar en perspectiva de gènere i violència masclista tots els professionals que ofereixen serveis directes a les dones.
- Donar suport, recursos i reconeixement a les entitats de dones que treballen en la prevenció, detecció i reparació de la violència masclista.
- Avaluar el grau d’implementació de totes les mesures previstes en la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista 5/2008, per valorar-ne la repercussió i prendre mesures de correcció o millora.
- Crear una xarxa de joves formats en temes d’igualtat i violència masclista perquè puguin impartir tallers destinats a la gent jove per sensibilitzar i prevenir la violència masclista entre el col·lectiu de gent jove.
- Crear un programa específic dins del Departament d’interior sobre el tractament de la violència masclista.
- Renovar l’impuls de la Comissió nacional per a l’abordatge de la violència masclista, que és el màxim òrgan de coordinació institucional, i dels grups de treball que la composen.
- Dotar dels recursos necessaris el SIE (Servei d’intervenció especialitzada) i els SIAD perquè esdevinguin un servei públic d’atenció de primer nivell qualitatiu.
5
Dret a la maternitat i a decidir sobre el propi cos
Les dades de l’Idescat confirmen el progressiu envelliment de la població. El 2014, la natalitat a Catalunya va baixar un 7,3 %, fet que suposa el cinquè any consecutiu de baixada, situant Catalunya a la cua d’Europa en nombre de naixements. Les dones catalanes tenen cada vegada menys fills (de mitjana, 1,33), 6 dècimes menys que l’any anterior i lluny d’altres països. Tot i l’intent d’implementar incentius per potenciar la maternitat, han resultat insuficients i sense gaire ressò, perquè els motius d’aquesta baixa natalitat són de diversa índole.
Actualment, les dones tenen drets reproductius i poden escollir entre ser mares o no, però un altre ordre de coses són les condicions per poder elegir ser-ho (dret a ser mare), donada l’estructura del mercat de treball i l’organització dels temps a la vida quotidiana.
Ens cal un canvi de valors i no només considerar la maternitat des d’una perspectiva de protecció, sinó anar més enllà i donar el dret a les dones a decidir lliurement sobre la seva maternitat. D’una banda, cal que les dones que decideixen interrompre un embaràs no desitjat rebin una atenció pública i de qualitat i, de l’altra, a totes les dones que escullen ser mares, oferir-los un suport integral i prou recursos perquè es puguin sentir plenament realitzades i en igualtat de condicions que els homes.
Com ho farem?
- Garantir el dret de les dones a decidir lliurement sobre la seva maternitat.
- Crear la llei catalana del dret de les dones a la maternitat, indistintament del model familiar que hagin decidit formar.
- Signar un gran pacte social de país entre les administracions públiques, les empreses i els sindicats per permetre a les dones ser mares sense renunciar a cap àmbit de realització personal.
- Crear equips especialitzats dins dels centres hospitalaris per atendre integralment les dones que decideixen interrompre un embaràs no desitjat.
- Garantir que els alumnes rebin educació afectiva, sexual i reproductiva, en l’àmbit curricular, i a tots els nivells educatius obligatoris.
- Garantir que les dones sense parella estable i les lesbianes tinguin accés a tècniques de reproducció assistida en el sistema públic de salut.
- Assegurar que totes les dones que ho demanin tinguin accés al sistema públic de salut per interrompre un embaràs no desitjat, sota l’empara de la legislació vigent.
