La república que farem

Una Administració de Justícia eficaç, eficient, desburocratitzada, propera, garantia del ple exercici dels drets i de l’estat de dret, que garanteixi de forma efectiva la tutela judicial i que fiscalitzi fefaentment els poder públics.

Com ho farem?

• Una Administració de justícia accessible per a tothom, que garanteixi la tutela judicial efectiva en condicions d’igualtat mitjançant la gratuïtat dels serveis de defensa per la ciutadania més vulnerable econòmicament.
• Cossos legislatius adequats i que utilitzin un llenguatge precís i entenedor.
• Codi Penal i llei de responsabilitat del menor modern i adaptat al nostre entorn.
• Garantir el sistema de doble instància judicial evitant taxes que en desincentivin l'accés.
• Simplificació dels tràmits administratius i dels procediments processals .
• Potenciació de mecanismes de justícia restaurativa i d’eines de resolució de conflictes com la mediació com a pas previ a la judicialització de conflictes.
• Implantació de la justícia de proximitat.

Un servei públic de qualitat requereix dotació pressupostària adequada i tenir recursos materials, humans i tècnics suficients que garanteixin la prestació del servei.

Com ho farem?

• Demarcació i planta judicial adequada al territori i al model territorial del nou país. La nova planta judicial haurà de tenir en compte les especificitats demogràfiques, geogràfiques, de proximitat i de tràfic jurídic per garantir la plena igualtat de la ciutadania en l’accés a la Justícia.
• Dotació de plantilles de magistrats, jutges, lletrats i fiscals que respongui als estàndards europeus i, en el mateix sentit, la corresponent dotació del personal administratiu adscrit a les oficines judicials.
• Infraestructures que garanteixin la plena efectivitat del servei públic, immobles, TIC, etc.
• Assolir una veritable e-justícia: utilització plena de les noves tecnologies per poder substituir el paper i assolir l'expedient digital complet, agilitzar els tràmits i la presentació de documentació de forma electrònica amb plenes garanties, assolint, alhora, una Administració de Justícia més sostenible.
• Una justícia pública. Manteniment i reforçament del caràcter públic de determinats serveis, especialment els registres.

La garantia de l’estat de dret és la plena separació de poders. El poder judicial del nou país ha de tenir la seva pròpia organització i govern independent dels altres poders de l’Estat. El govern dels jutges, el govern del poder judicial ha de respondre a la pluralitat del conjunt d'operadors jurídics i garantir la independència judicial respecte a la resta de poders de l'Estat.

Com ho farem?

• Establir un òrgan de govern dels jutges en què els membres siguin elegits democràticament, combinant l'equilibri i la pluralitat entre el conjunt d'operadors jurídics i el poder polític, amb presència paritària d'homes i dones.
• Establir mecanismes que garanteixin i vetllin perquè l’elecció dels membres de l’òrgan de govern dels jutges no respongui a criteris partidistes, sinó de mèrit i capacitat.
• Ministeri fiscal desvinculat de l’obediència al poder executiu amb representativitat pròpia als òrgans de govern del poder judicial, amb responsables escollits democràticament, per una majoria qualificada del Parlament.

La sanció penal és l’últim recurs a utilitzar quan no es tenen mitjans menys lesius quan algú comet un fet considerat delictiu –és el que tècnicament s’anomena última ràtio– i el seu objectiu ha de ser la reinserció.

Com ho farem?

• Pacte social i polític respecte als objectius de l’execució de sentències, que comporti també la transformació conceptual i el desenvolupament normatiu que correspongui. Implica l’assumpció plena de l’execució de sentències incardinada dins de les polítiques socials i d’àmbit exclusiu de gestió pública, al marge del debat conjuntural, fonamentant-se en uns principis democràtics i integradors, i allunyant-se de la visió tradicional autoritària i de simple control social.
• Articulació de l’execució de sentències, com un servei social, des de l’òptica de la prevenció en tres nivells:

1. Prevenció primària: accions que s’apliquen abans que es produeixi el problema (p. ex., col·laboració amb el sistema educatiu i la comunitat).
2. Prevenció secundària: accions que s’apliquen quan el problema ja s’ha produït, abans que es consolidi (p. ex., en justícia juvenil).
3. Prevenció terciària: accions que tenen com a objectiu disminuir el dany que ja s’ha produït (p. ex., l’atenció a la víctima i el treball amb el delinqüent per evitar que cometi nous delictes).

•  La gestió del risc. Ha de facilitar que només romanguin ingressades als centres les persones que representen un risc per a la societat, de forma que els altres poden complir les sentències en règim de semillibertat, amb la supervisió que correspongui. Aquesta mesura pot comportar un alliberament de recursos que, per exemple, es puguin aplicar a accions preventives o a l’atenció més intensa de les persones amb riscos més elevats, així com a la supervisió dels perfils de baix risc.