La república que farem

Tria un tema i fes la teva aportació:

PESCA

ECONOMIA BLAVA I UN SECTOR PESQUER SOSTENIBLE, MODERN I COMPETITIU

La República Catalana té el repte de construir una política marítima nacional que permeti el ple desenvolupament, de manera sostenible i harmònica, del potencial econòmic blau del país mitjançant la gestió integrada de les activitats sectorials que s’esdevenen a l’espai marítim català. A la República, el sector pesquer ha de ser sostenible, modern i competitiu. Avui dia, som una potència pesquera mitjana en l’àmbit euro-mediterrani amb un gran potencial. La República ha de prendre el ple control de la gestió i l’ordenació de l’activitat pesquera en el qual tots els actors —sector pesquer, administració, científics, tercer sector, etc.— posem les bases d’un nou pacte social per treure profit dels recursos naturals renovables de l’espai marítim català, d’acord amb els nous temps i amb la coresponsabilitat dels diferents actors.
 

Els pilars de la nova república

1
Enfortir la condició de potencia marítima de Catalunya en l’àmbit euro-mediterrani

L’espai marítim català està cridat a ser un dels actius centrals de l’economia de la República. La manca de competències ha determinat que històricament el govern del país hagi viscut allunyat de la seva pròpia dimensió marítima, la qual cosa li ha impedit de desenvolupar amb plenitud veritables polítiques de país de creixement blau. Arreu del món hom viu el despertar de les polítiques blaves, incloent iniciatives molt ambicioses en el context de l’UE a la Mediterrània, com ara la iniciativa WestMED. La República Catalana entomarà el repte de maximitzar la creació de riquesa i generació de benestar per als seus ciutadans sobre la base del potencial sostenible de la nostra mar.

Com ho farem?
  • Articular per primer cop una Estratègia Marítima per a Catalunya que reculli les línies prioritàries d’actuació en el marc de la Política Marítima Integrada de l’UE, i en reculli i estructuri les actuacions prioritàries a dur a terme els propers anys sota el paraigües d’un pla d’acció. Aquesta estratègia serà l’instrument executor de la política marítima de la República per tal de materialitzar una visió de país sobre creixement blau per al 2030.
  • Afavorir l’establiment d’un clúster marítim català potent i inclusiu que aplegui els sectors econòmics marítims del país i permeti l’establiment de noves sinergies derivades del factor d’escala.
  • Afavorir l’estructuració -al voltant d’una xarxa o pol d’expertesa- del conjunt de les institucions i grups de treball d’excel·lència en matèria de recerca marítima del país, per tal de visualitzar la potencia internacional de la República en R+D+i marítim i consolidar-lo com a estructura d’estat i pilar de la nostra industria del coneixement.
  • Potenciar la figura de les estratègies de desenvolupament local participatiu, executades mitjançant Grups d’Acció Local en el marc del Fons Europeu Marítim i de la Pesca, en tant que agents implementadors de l’estratègia marítima sobre creixement blau en clau territorial, aplegant sinèrgicament els diferents agents econòmics locals.
Valora la proposta
2
Un sistema de governança marítima modern i eficient fonamentat en la participació pública i la coresponsabilitat

L’espai marítim de la República, amb tots el seus recursos naturals, restarà fermament ancorat en l’àmbit del bé públic. Només la participació activa dels agents econòmics i la ciutadania en general en la configuració i implementació de la nova política marítima de la República garantirà el desenvolupament de l’economia blava de manera harmònica amb les aspiracions del conjunt de la societat i d’acord amb els valors republicans.

Com ho farem?
  • Desenvolupar el nou Consell Català de Cogestió Marítima com a òrgan de participació pública en la definició, el desenvolupament i l'execució de les polítiques marítimes en un règim de coresponsabilitat entre l'Administració i els sectors implicats, l’estament científic i les organitzacions ambientalistes, com a mecanisme per a garantir un bon estat ambiental del mar, afavorir el desenvolupament socioeconòmic en l'espai marítim i garantir el manteniment dels serveis ecosistèmics que el sostenen.
  • Garantir el control, el monitoratge i la revisió adaptativa de l’Estratègia Marítima per part del Consell Català de Cogestió Marítima.
  • Establir una Agencia Marítima Catalana que vetlli per l’execució funcional i material de l’acció marítima de la República, atenent a criteris de racionalització i simplificació i al marc europeu configurat per la Política Marítima Integrada.
Valora la proposta
3
Una gestió sostenible per assegurar la recuperació dels recursos pesquers i un futur per al sector

El 93 % dels estocs pesquers avaluats a la Mediterrània es consideren sobreexplotats. Els darrers 20 anys, els desembarcaments pesquers a Catalunya s’han reduït a la meitat, i la nostra flota ho ha fet en un 40 % en els darrers 10 anys. Tot i això, Catalunya es pot comparar a estats com Alemanya, Suècia o Polònia quant a valor de les captures i llocs de treball directes en la pesca. Si aturem el declivi dels nostres recursos pesquers i n’assegurem la recuperació de les poblacions, consolidarem la base productiva del nostre sector.

Com ho farem?
  • Plans de gestió a l’escala de la pesquera, adaptats a les peculiaritats de la pesca al territori, alhora que plenament respectuosos amb les nostres obligacions europees (PPC) i internacionals (ICCAT, CGPM, etc.).
  • Seguiment científic i gestió adaptativa.
  • Sistema avançat de gestió de l’esforç de pesca basat en l’assignació de jornades de pesca anuals a les diferents unitats productives.
  • Esquemes innovadors d’incentius que recompensin les bones pràctiques.
  • Establiment d’un esquema modern i eficaç de seguiment, control i inspecció que haurà de dur a terme l’administració pesquera catalana.
Valora la proposta
4
La coresponsabilitat dels diferents actors és la millor garantia d’èxit

La gestió centralitzada, lluny del territori, ha suposat la progressiva alienació del sector respecte de la gestió de l’activitat pesquera, la qual cosa ha resultat en una manca de compromís i l’incompliment de les mesures. L’aposta per la cogestió, per contra, implica una ruptura radical amb aquest esquema, en garantir la plena implicació del sector i altres actors en el procés de gestió.

Com ho farem?
  • Devolució dels poders sobre gestió pesquera de l’administració als comitès de cogestió, en el marc dels plans de gestió. Els comitès de cogestió estaran integrats per representants del sector, l’administració, el món científic, entitats del tercer sector i altres parts interessades, en peu d’igualtat.
  • Desenvolupament d’un veritable pacte social per la pesca, que cerqui també el compromís proactiu dels municipis pesquers i que doni suport al nou model pesquer català.
  • Reforma del model de confraria de pesca per adequar la institució a les necessitats actuals del sector, tot adaptant-la plenament a les diverses situacions de la pesca al país.
Valora la proposta
5
La bona comercialització d’una producció limitada de gran qualitat i de proximitat, clau de volta de la competitivitat del sector

Malgrat ser un producte de proximitat i de gran qualitat, i abastir menys del 20 % de la demanda del mercat a Catalunya, el peix de les llotges catalanes continua patint greus problemes de comercialització, en part a causa de les dificultats d’organització funcional del sector, particularment a una escala supralocal. Exemples recents, com els èxits del sonso (gestió bioeconòmica adaptativa), Roses (planta de processat amb participació majoritària de la confraria) o Palamós (marca de garantia de la gamba) ens apunten el camí.

Com ho farem?
  • Dur a terme una veritable gestió bioeconòmica de l’activitat pesquera, tot dimensionant en temps real la producció a la capacitat d’absorció del mercat (com ja es fa en el cas de la pesquera del sonso, amb resultats més que satisfactoris).
  • Establir l’obligació que cada pla de gestió, mitjançant el comitè de cogestió corresponent, desenvolupi un programa econòmic i social, amb objectius clars i indicadors d’assoliment.
  • Promoció de la constitució d’organitzacions de productors que transcendeixin l’àmbit local, per gaudir plenament dels avantatges previstos en la Política Pesquera Comunitària i reforçar la gestió bioeconòmica de l’activitat.
  • Establiment d’una marca d’àmbit català que contribueixi a posar en valor el producte de proximitat i promoure un sistema d’etiquetatge en llotja que faciliti alhora la traçabilitat del producte i la visualització de la informació al consumidor d’acord amb la normativa europea.
  • Promoció del processat local de productes pesquers per augmentar-ne el valor.
  • Afavorir la participació del sector pesquer en les iniciatives de generació de valor del producte i la millora de la comercialització.
Valora la proposta
6
La ciència ha de guiar la gestió pesquera i la transferència tecnològica ha de millorar la pràctica pesquera i la gestió del producte

A Catalunya hi ha recursos científics i tecnològics d’excel·lència internacional en l’àmbit marí, oceanogràfic i tecnològic aplicat al mar i als aliments. La República Catalana ha de fer ús d’aquests recursos per dotar-se de les estructures d’estat bàsiques, com ara un centre propi que assessori el Govern en gestió pesquera o que dugui a terme la recerca aplicada necessària d’acord amb les polítiques d’estat (inclosos els compromisos europeus i internacionals) i les necessitats del sector. D’altra banda, cal fomentar un canvi de mentalitat en el sector perquè la ciència no sigui percebuda com un generador d’interferències negatives en la pràctica pesquera sinó com una eina que proporciona seguretat en el futur.

Com ho farem?
  • Promoure la creació d’un centre assessor marí científic i tecnològic, inspirat en models d’excel·lència, a partir dels recursos actuals.
  • Promoure la plena incorporació del sector, en tant que subjecte actiu de ple dret, en projectes científics i tecnològics, com també, si escau, la transferència de tecnologia que en resulti.
  • Reconèixer i posar en valor el coneixement tradicional dels pescadors. 
Valora la proposta
7
Desenvolupament harmònic de les polítiques marítimes respectuoses amb la pesca en tant que sector primari estratègic

Els darrers decennis han vist com la vella primacia de la pesca com a sector productiu per excel·lència en l’àmbit marí ha cedit posicions en favor d’altres indústries. Malgrat tot, la pesca, a més de produir aliments, forma part inalienable del patrimoni cultural del país i té un impacte elevadíssim en moltes economies locals. Cal que a casa nostra el desenvolupament del creixement blau (blue growth) promogut per la UE reconegui plenament aquest paper especial de la pesca.

Com ho farem?
  • Assegurar que la República Catalana situï la pesca com a eix vertebrador del creixement blau i la política marítima integrada en l’espai marítim català.
Valora la proposta
8
Un model de bones pràctiques que projecta la República Catalana a l’exterior

Esmenar la situació actual de degradació dels recursos pesquers a la Mediterrània constitueix la principal prioritat de la Comissió Europea pel que fa a la gestió de la pesca en aigües de la Unió. Hi ha un gran interès en el desenvolupament de nous models innovadors i replicables, amb visió, que aportin una sortida a la problemàtica crònica de la gestió de la pesca al conjunt del Mediterrani.

Com ho farem?
  • Promocionar les noves polítiques pesqueres catalanes en el marc europeu i internacional (per exemple, en l’àmbit de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània).
  • Establir un Laboratori d’Iniciatives Marítimes Sostenibles (a manera de think tank) que projecti les bones pràctiques de Catalunya a l’exterior i que alhora canalitzi les idees procedents de l’exterior cap a casa nostra.
Valora la proposta

Fes la teva aportació

Tens cap idea per a millorar el nou país? A Esquerra Republicana volem rebre les teves aportacions sobre la nostra proposta de nou país. Envia'ns un correu a [email protected] i fes-nos arribar la teva opinió.

Tots els eixos