POLÍTICA LINGÜÍSTICA
EL CATALÀ, LLENGUA VERTEBRADORA D'UNA SOCIETAT PLURILINGÜE
La República ha de vetllar pel respecte dels drets individuals i col·lectius de tota la seva ciutadania, i la llengua n’és un exemple paradigmàtic. A Catalunya es parlen prop de 300 llengües, per tant, la societat catalana és plurilingüe. I, com a tal, cal abordar la política lingüística garantint que ningú sigui discriminat per raons de llengua. El català i l’occità, com a llengües pròpies de Catalunya, així com la llengua de signes catalana, han d’esdevenir vertebradores de la nova República, que ha de dotar-les de les eines adients perquè es preservin en el territori que els és propi i garantir-ne el futur. I on el castellà tingui reconeguts els mateixos drets lingüístics individuals que en la legislació espanyola actual.
Els pilars de la nova república
1
Un marc jurídic garant dels drets lingüístics de tota la ciutadania
Cal trencar amb el model de política lingüística que hi ha hagut fins ara a Espanya i apostar clarament per la diversitat lingüística i perquè ni el català ni l’occità estiguin subordinats lingüísticament a cap altra llengua. La política lingüística del nou país serà la que decideixin els catalans democràticament. I, en tot cas, des d’ERC apostem perquè el català hi tingui un valor central ineludible, ja que es tractarà d’una llengua d’Estat. A la vegada, el model lingüístic ha de garantir que cap ciutadà pugui ser discriminat per raons de llengua i que cap llengua pugui ser imposada a ningú.
Establir un marc jurídic amb una o diverses llengües oficials és la solució per la qual han optat alguns països al llarg de la història, entre els quals Espanya i França. Però no és ni de bon tros l’única ni una norma que s’hagi de seguir imperiosament en la construcció d’un nou Estat. En aquest sentit, s’opti per aquesta o per qualsevol altra forma jurídica, la nova República serà una oportunitat d’or per ser pioners en aquest camp i pensar un marc jurídic nou de cap a peus que garanteixi els drets lingüístics de tota la ciutadania.
Com ho farem?
- El català i l’occità, les llengües de Catalunya, han de ser les llengües de la nova República i han de ser les llengües de l’Estat. Tots els ciutadans de la República hauran de saber-ne parlar i escriure almenys una de les dues.
- La Llengua de Signes Catalana (LSC) ha de tenir el mateix estatus jurídic que el català i l’occità. La normativa que en reglamenti l’ús ha de tendir a garantir els drets lingüístics de les persones signants en tots els usos públics.
- El castellà ha d’estar regulat jurídicament perquè als parlants d’aquesta llengua els siguin reconeguts els mateixos drets lingüístics individuals que els reconeix l’oficialitat en la legislació espanyola actual.
- Totes les llengües parlades i signades a Catalunya han de ser considerades un valor col·lectiu i promogudes en diferents àmbits. Per exemple, caldria aspirar a tenir professionals competents en les principals llengües parlades a Catalunya en llocs clau com la policia, la sanitat, el comerç o la diplomàcia, en atenció a les necessitats i característiques de l’entorn social i territorial de cadascun d’aquests àmbits.
2
Els Països Catalans, l’espai natural de la llengua catalana
L’objectiu prioritari de la política lingüística és el d’arribar a la plena normalització de l’ús de la llengua en tots els àmbits arreu dels Països Catalans. La situació crítica en què es troba l’idioma en alguns àmbits sectorials o territorials demana mesures específiques a les quals l’Administració de la República, conjuntament amb l’entramat associatiu i institucional de tot el territori, ha de donar suport decididament.
Com ho farem?
- Promoure l’intercanvi acadèmic entre els territoris i els organismes lingüístics comuns.
- Estrènyer els llaços i la col·laboració institucional amb la Generalitat Valenciana, el Govern de les Illes Balears, el Govern d’Andorra, l’administració regional francesa, l’Ajuntament de l’Alguer i els ajuntaments de la Franja de Ponent per aprofundir i coordinar les polítiques de normalització lingüística arreu del territori.
- Aprofundir l’intercanvi cultural amb tot l’àmbit dels Països Catalans, consolidar un espai comunicatiu català, afavorir la presència de productes culturals (teatre cinema, literatura, televisió) i promoure trobades de cultura popular, especialment les adreçades a la infància.
- Aprofundir l’intercanvi cultural amb tot el domini lingüístic occità, promovent, juntament amb els altres àmbits institucionals implicats, un sol espai comunicatiu i cultural.
3
L'educació, el planter de la ciutadania políglota
El coneixement de la llengua catalana del 100 % de la població serà una prioritat en el nou país. I aquest coneixement quedarà garantit mitjançant un sistema educatiu universal i inclusiu que no faci diferències per raó de llengua, i amb un sistema d’acollida de nouvinguts que tingui en compte aquest principi. A la vegada, caldrà superar l’actual marc basat en l’anomenat bilingüisme, per tendir a una educació que cerqui l’ideal que els ciutadans de Catalunya siguin vertaders poliglots un cop acabin el cicle educatiu. El dret d’aprendre català i occità s’haurà de declarar bàsic i no condicionat a disponibilitat pressupostària.
Com ho farem?
- El català i l’occità a l’Aran han de ser les llengües vehiculars a tots els nivells de l'educació, inclòs l’universitari. Es promourà l’adquisició d’un nivell alt de competència en segones i terceres llengües. Fora de l'Aran, la llengua i cultura occitanes també constituiran matèria d'estudi en l'etapa educativa obligatòria, a fi de difondre i posar en valor aquesta realitat als escolars de la República.
- Nou pla de llengües en el sistema educatiu, tot reforçant el model d'immersió lingüística i encarat cap al plurilingüisme. Es posarà també en valor l’adquisició de competències parcials en idiomes.
- Llibertat de centres per decidir el currículum lingüístic de l’alumnat, en atenció a les necessitats i característiques de l’entorn social i territorial de cadascun, i amb l’objectiu de posar més èmfasi en una o altra llengua, segons pertoqui a cada lloc, com a mesura correctora de dèficits lingüístics històrics.
- Promoure la llengua de signes catalana com a llengua vehicular per garantir la comunicació entre usuaris i un entorn signant, especialment als centres educatius on hi estudiïn alumnes signants.
- Les llengües d’origen de la immigració, que també són llengües parlades a Catalunya, formaran part dels plans educatius i es podran estudiar en horari lectiu o extraescolar en funció del nombre d’alumnes que sol·licitin l’ensenyament de cada llengua.
- La nova República garantirà el dret a la formació en català i occità a tot el territori, tant pel que fa a infants com a adults. Caldrà establir quin grau de coneixement del català o de l’occità són necessaris per renovar el permís de treball o obtenir el de residència o la ciutadania.
4
La diversitat lingüística com a oportunitat en l'economia del coneixement
Entenem l'empresa com a part fonamental del sistema comunicatiu del nou país i és per això que ha de ser la punta de llança del nou model de política lingüística. A la vegada, en el marc de l’economia basada en el coneixement i la informació, la diversitat lingüística i l’impuls de la llengua catalana són dos elements que contribueixen al desenvolupament de la societat catalana en el marc de la globalització.
Com ho farem?
- Promoure la creació d’una ISO de qualitat lingüística en l’àmbit internacional. Ser creatius i pioners en la gestió lingüística empresarial.
- La nova República ha de tenir vocació de ser un país capdavanter de les indústries de la llengua i de les tecnologies de la informació en tot allò que concerneix el multilingüisme.
- Desenvolupar una política lingüística basada en la creació de solucions de gestió empresarial i en premiar les empreses que tinguin bones pràctiques lingüístiques.
- L'etiquetatge de tot tipus de productes, la comunicació formal, la documentació, senyalització i rotulació serà en català o occità sens perjudici d'altres llengües.
- Garantir l'accessibilitat per als usuaris de la llengua de signes catalana a tot tipus de productes.
5
Una administració eficaç, respectuosa i modèlica en l’atenció de la diversitat lingüística
L’administració del nou país ha de ser capaç d’atendre la diversitat lingüística de la ciutadania mitjançant l’establiment regulat dels usos administratius de les llengües que es parlen a Catalunya. El català i l’occità, pel fet de ser les llengües pròpies de Catalunya, així com la Llengua de Signes Catalana, han de ser les llengües d’ús preferent i prioritari en tots els nivells de l’Administració. Alhora, els ciutadans han de poder ser atesos en castellà o en altres llengües si és necessari sota el criteri de disponibilitat lingüística.
Com ho farem?
- La llengua catalana serà la llengua vertebradora i transversal de la societat catalana, sense perjudici de totes les altres llengües, esdevinguin oficials o no, que s'hi parlen. Cap persona podrà ser discriminada per raons lingüístiques.
- Normalització lingüística en la Justícia i en totes les estructures administratives del nou estat (mitjans de comunicació, sanitat, educació, interior...).
- Definició jurídica d’un marc legal estable i consensuat de convivència lingüística adaptat a la realitat del país, per poder deixar enrere definitivament les ingerències externes que Catalunya ha patit històricament en aquest camp.
- Atenció a la diversitat lingüística des de l'Administració, tenint en compte que els drets lingüístics són nominatius dels ciutadans. Des d'aquest punt de vista, cal regular els usos lingüístics administratius establint i diferenciant els usos de les llengües, segons sigui necessari i útil per a cada punt d’atenció al públic.
- En l’atenció als ciutadans i retolació, l'Administració caldrà que tingui en compte, també, les principals llengües que es parlen a Catalunya, segons convingui en atenció a les necessitats i característiques de l’entorn social i territorial de cada punt d’atenció al públic.
- Caldrà adaptar i repensar tota l’estructura del Departament de Política Lingüística de la Generalitat i del Consorci per a la Normalització Lingüística als criteris de la nova política lingüística de la República. Per garantir-ne la transversalitat, caldrà que aquest entremat institucional depengui directament de Presidència.
6
Un espai català de comunicació
Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la política lingüística i són una eina de primer ordre per a la normalització lingüística del català. Actualment, els mitjans de comunicació, i sobretot els mitjans audiovisuals, són majoritàriament en castellà. És per això que caldrà regular aquest espai perquè els operadors de serveis de comunicació audiovisual promoguin els valors de la diversitat lingüística i difonguin continguts d’acord amb les polítiques lingüístiques de la nova República.
Com ho farem?
- S’ha de garantir que el nombre de canals de televisió en català i en occità tinguin els mateixos percentatges que tenen el suec, el danès o el finès en els seus espais comunicatius. I garantir un espai per la Llengua de Signes Catalana en l’espectre comunicatiu.
- Els mitjans de comunicació han de reflectir la diversitat lingüística, tenint en compte les llengües que es parlen a Catalunya, segons convingui en atenció a les necessitats i característiques de l’entorn social i territorial al qual donen servei.
- La publicitat dels mitjans de comunicació públics i privats haurà de ser expressada com a mínim en català o en occità. Des d’aquest punt de vista, caldrà regular també la publicitat dels canals per satèl·lit, per cable i per Internet.
- La indústria audiovisual ha de reduir progressivament el doblatge, en la mesura que ho faci també l’entorn mundial, i en el benentès que s’arribi a una situació de superació del marc de minorització lingüística actual, i tendir cap al model de versió original amb subtítols múltiples.
- Impulsar la reciprocitat plena dels canals de ràdio i TV d'IB3, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), potenciar una TV per Internet compartida, la creació d'un consorci entre aquestes tres institucions que permeti col·laborar al màxim nivell i reforçar la recepció dels mitjans de comunicació en català a Catalunya Nord, a la Franja i a l'Alguer.
- La indústria editorial i audiovisual ha de ser especialment curosa en el tractament lingüístic dels productes destinats a la infància i a la joventut. En aquest sentit, s’haurà de regular perquè el català i l’occità hi tinguin la presència necessària i perquè els drets lingüístics dels ciutadans més joves quedin garantits en tots els casos.
7
El català, una llengua amb presència al món
La dimensió internacional i el prestigi de les llengües catalana i occitana estarà garantit pel nou Estat, que vetllarà pel seu ús i reconeixement en tots els organismes internacionals. El català i l’occità seran, doncs, llengües d’Estat, amb tot el que això comporta.
Com ho farem?
- Farem els passos necessaris i promourem els acords internacionals que calgui perquè el català, l’occità i la Llengua de Signes Catalana siguin reconegudes i acceptades com a llengües amb els màxims drets a tots els organismes internacionals en els quals la nova República participi, especialment tots els que depenen de l’entramat d'institucions europees.
- Promourem una nova carta de les llengües europees que superi el model actual.
- Promourem mesures i polítiques que tinguin en compte la responsabilitat lingüística de les empreses multinacionals, sobretot en qüestions com l’etiquetatge i la publicitat.
- El model lingüístic de Catalunya ha de ser un valor de primer ordre que ha de situar la nova República en una posició privilegiada a l’hora d’interactuar com a actor polític a la Mediterrània, a Europa i a la resta del món.
