La república que farem

Tria un tema i fes la teva aportació:

TREBALL, PENSIONS I ECONOMIA SOCIAL

UNA REPÚBLICA AMB TREBALL DIGNE I PENSIONS SOSTENIBLES

La República ha de bastir un mercat de treball enfocat al fet que les persones puguin exercir el seu dret i deure al treball, digne i de qualitat, en igualtat de condicions, amb seguretat en la feina, amb participació en la presa de decisions de les empreses i amb concertació social en les relacions laborals. El mercat de treball es basarà en les feines per compte aliè, l'autoocupació, l'emprenedoria i la funció pública. El mercat laboral es dotarà d’una inversió sostenible i eficient en infraestructures i d’un sistema de cotització adequat que permetrà establir un sistema de protecció social adequat a la ciutadania.
 

Els pilars de la nova república

1
Un marc català de relacions laborals que vetlli per un treball digne i un sistema de protecció social adequat

Un model propi de relacions laborals, inspirat en la realitat econòmica i productiva de Catalunya, que sigui un factor equilibrador del nostre mercat de treball, vetllador d’un treball digne i de qualitat. Un marc de relacions laborals amb un sistema de protecció social adequat i sense discriminació que garanteixi l’ocupabilitat de les persones a través d'unes polítiques actives fortes en el marc del Codi Català del Treball.

Com ho farem?
  • Legislació laboral catalana. Inspirant-se en la legislació laboral vigent i seguint la normativa laboral europea, millorar els aspectes necessaris perquè sigui un instrument transformador que potenciï el dret i el deure al treball i la creació d'ocupació de qualitat. És una legislació garantista per als treballadors, que fuig de la desregulació i que preserva les funcions d'intermediació públiques com un actor principal en les relacions laborals. Establirà els models de contracció per compte aliè, i de treball autònom. Aquests models garantiran, mitjançant les cotitzacions socials, un sistema de protecció social suficient en ambdós casos. Qualsevol futura legislació laboral catalana deroga les reformes laborals impulsades sense la concertació social necessària, especialment la reforma laboral de l'any 2012.
  • Negociació col·lectiva, concertació entre els agents socials. Es configura la negociació col·lectiva com l'eina bàsica de participació dels agents socials en les empreses i en la regulació del mercat de treball. Aquesta concertació s'adapta a totes les empreses amb independència de la seva dimensió (multinacionals o pimes) i el seu capital (públiques o privades).
  • Model català de relacions laborals. Amb la concertació laboral explicada en el punt anterior, la legislació laboral pròpia i la participació de l’administració pública, s'implementaran les mesures laborals i de formació necessàries per garantir el teixit productiu del país. També garantirà el dret i el deure al treball de les persones ocupades, des d'un punt de vista de l'interès general. En aquest sentit, es revisaran les fórmules legals que regulen la subcontractació i externalització de processos a les empreses, així com la cessió legal de treballadors. A la Catalunya del futur no es poden assumir models de descentralització productiva que tinguin com a únic objectiu la precarització total del treball de les persones en les diferents cadenes de subcontractació o cessió.
  • Consell de Relacions Laborals (CRL). Potenciació del CRL com l’òrgan de concertació entre agents socials i en el qual s’han d’establir les línies de la legislació laboral catalana, el model de relacions laborals i seguretat social catalana, inspecció de treball i el desplegament de l'Acord Interprofessional de Catalunya (AIC).
  • Creació de la Seguretat Social Catalana. Crearem l'agència catalana de protecció social per unificar l'actual sistema de prestacions i farem la llei de protecció social, que definirà el model de la transició. El nou sistema català de seguretat social ha de permetre actualitzar les pensions un 10 % en 4 anys, d'acord amb un model universal de pensions contributives i no contributives, que garanteixi una jubilació digna i una cobertura al 100 % de tota la població més gran de 65 anys. Les cotitzacions socials garantiran el finançament de les futures prestacions dels beneficiaris, tant sigui cotitzants per compte aliè com autònoms. I es promouran les mesures legals necessàries perquè sigui econòmicament possible.
  • Impuls de la Inspecció de Treball. Conseqüència del marc propi de relacions laborals, cal dotar-nos de l’òrgan que ha de vetllar per l’acompliment de la legislació laboral catalana i garantir el respecte en la qualitat del treball.
  • Tribunal Laboral de Catalunya. Es potenciarà i professionalitzarà un òrgan laboral de mediació i arbitratge per a la resolució de conflictes laborals i interpretacions de normativa convencionals. Aquest organisme formarà part del sistema jurídic laboral Català i les seves resolucions seran d'aplicació obligatòria. Les resolucions d'aquest organisme seran sotmeses a control judicial posterior. Actuarà amb coordinació amb la Inspecció de Treball de Catalunya.
Valora la proposta
2
Un salari digne i reducció de les desigualtats salarials

La República Catalana ha de comprometre's amb un pla de reducció de les desigualtats i una millor redistribució de la riquesa per avançar cap a una societat més justa i solidària. El creixement de la recuperació econòmica no està arribant a tothom per igual i les desigualtats no fan més que incrementar-se. Vivim en una societat cada cop més desigual en que la pobresa no només no decreix sinó que es manté malgrat la bonança econòmica. La principal raó és el repartiment desigual del fruits del creixement econòmic que cada vegada van a parar a menys mans en detriment de la gran majoria de la població, i especialment de les persones més desafavorides.

Com ho farem?
  • Incrementar el Salari Mínim Interprofessional fins a situar-lo a un mínim de 1.000 euros mensuals, d’acord amb les recomanacions de la Carta Social Europea, reduint així les desigualtats salarials per la part baixa de l’escala.

  • Establir una escala salarial 1/12 per garantir una major equitat retributiva, on la part fixa del salari més alt no superi en més de 12 vegades el salari més baix. Aquesta mesura permetria regular les diferències màximes dintre de les empreses i a l'administració pública. A més afavoriria la progressiva reducció de la bretxa salarial de gènere, tenint en compte que les dones suposen el major percentatge del total d'assalariats menys retribuits.

  • Evitar que la subcontractació sigui usada com a un mecanisme per a reduir costos salarials. Per a fer-ho efectiu caldrà igualar el salari de subcontractats i contractats, desarticular la cessió legal de treballadors i falsos autònoms i evitar que les externalitzacions signifiquin una justificació per a l'acomiadament procedent.

  • Eliminar la bretxa salarial de gènere promovent la transparència retributiva a les empreses, així com el reforç i compliment de la igual remuneració en el treball.

Valora la proposta
3
Un sistema de pensions de repartiment sostenible i solidaritat intergeneracional basat en tres potes: contributiu, universal i complementari

La República Catalana ha de tenir un sistema de pensions de repartiment sostenible, que ha de pivotar sobre tres potes: contributiva, universal i complementària. La contributiva ha de ser sostenible per si mateixa a partir de les aportacions dels treballadors, sense que el seu finançament pugui restar afectat per la vessant universal o no contributiva. Aquest sistema contributiu, públic i de repartiment, ha de permetre pensions dignes a les persones, i ha d’estar en relació amb la cotització al llarg de tota la vida laboral, però, alhora, ha de tenir uns mínims que permetin un nivell d’ingressos dignes a tothom.

La vessant universal, o no contributiva, ha de permetre a les persones un nivell de terra social que els permeti subsistir quan no puguin acreditar cotitzacions, i ha d’estar vinculat, d’una banda, a les situacions de necessitat equiparables a les situacions de prestacions contributives (jubilació, viduïtat, incapacitat permanent, etc.), però també, d’altra banda, al sistema de garantia d’ingressos de rendes garantides o de ciutadania que es puguin establir, i ha de ser finançada per les aportacions dels pressupostos públics, no per les aportacions dels treballadors en actiu.

Per últim, el sistema complementari, ja sigui públic o privat, ha de ser tutelat pels poders públics i seria el sistema de protecció addicional i finançada per empreses i treballadors i que es pot establir en el marc de la concertació social o negociació col·lectiva, o a títol individual, per a la millora de la protecció (sistemes de pensions complementaris). Aquesta darrera pota, en cap cas ha d’anar contra la sostenibilitat del sistema contributiu ni ha de desincentivar les aportacions al sistema públic obligatori.

Tanmateix, i a causa de l'envelliment poblacional com a conseqüència de la transició demogràfica que estan experimentant la majoria de països desenvolupats caldrà que el Govern, amb la creació d'un departament específic, afronti al més aviat possible, el repte que suposa mantenir la viabilitat del sistema de pensions en l'entorn actual. Per portar-lo a terme ha de comptar necessàriament amb la participació i compromís dels representants de l'empresariat, dels representants dels treballadors i el mateix govern de Catalunya.
 

Com ho farem?
  • Creació d'un Fons de Reserva de Pensions que asseguri el cobrament de les pensions ja concedides i que garanteixi els drets dels cotitzants i futurs pensionistes.
  • Mantenir l'aportació de la cotització dels treballadors per garantir i millorar l'actual nivell retributiu les pensions. Eventualment, estudiar rebaixes a la cotització que fomentin una ponderació dels costos laborals que permetin un increment de l’activitat laboral i de la creació de llocs de treball.
  • Fer més real i just l’accés a la jubilació, amb uns requisits que s'ajustin als diferents moments pels quals travessa una persona en el decurs de tota la seva vida laboral: nombre d'anys de cotització, carència progressiva, agafar com a anys de referència per al càlcul de la prestació aquells en què la persona més ha aportat al sistema.
  • Redissenyar el sistema de prestacions no contributives, com a element socialment integrador i, si escau, com a via de reincorporació al món laboral mitjançant instruments que en millorin l’ocupabilitat.
  • Dissenyar un sistema de prestacions o protecció complementària tutelat i que permeti les aportacions i l’estalvi addicionals.
Valora la proposta
4
Un nou model de productivitat sostenible i reforma horària que gestioni l’eficiència

Model productiu basat en sistemes d’organització del treball que garanteixen alts índexs de productivitat en què es gestiona l’eficiència per sobre de la presència, des d’una posició socialment responsable.
Al llarg de les darreres dècades, des de l’esquerra ens hem preocupat per la redistribució de la renda i, en els darrers anys, amb el paradigma de la nova política, ha crescut la preocupació per la redistribució de poder. El dia té 24 hores, però no tothom les viu en les mateixes condicions. En aquest sentit, apostem decididament per considerar el temps com a font de riquesa i impulsar política pública que en permeti la redistribució de l’ús. Cal treballar per consolidar el temps com a variable rellevant en la recerca de l’equitat i el benestar. La reforma horària és una qüestió vinculada principalment amb la salut pública i és aquest el principal motiu pel qual n’urgeix el l’impuls. Ens calen un horaris més humans i més cívics en el marc de l’impuls de la Catalunya que ve.

Com ho farem?
  • Fomentar sistemes productius eficients a les empreses: des del benentès que la productivitat és necessària per ser competitius, s’ha de fomentar la cultura de la productivitat.
  • Fomentar la negociació de la productivitat a la negociació col·lectiva.
  • Crear el Codi de Responsabilitat Social Català.
  • Salari mínim: acordar amb els agents socials establir un salari mínim català, que també serà una eina per incrementar la productivitat.
  • Impulsar des del Govern de la Generalitat de Catalunya el Pacte nacional per a la reforma horària a partir d’un gran consens social que acceleri el canvi desitjat.
  • Impulsar la Llei de la reforma horària en diàleg amb el Pacte nacional, que permeti accelerar el canvi en tots els àmbits regulables des del Parlament de Catalunya.
  • Definir el període de transició i el moment zero en què impulsar la reforma horària a Catalunya per a la reconnexió amb el ritme de vida quotidiana de la resta de països del món.
  • Promoure un debat amb els països europeus que se situen fora del fus horari que ens correspon per situació geogràfica, amb l’objectiu d’avaluar-ne els efectes polítics i econòmics.
  • Impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions, a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials.
  • Posar en valor les bones pràctiques dutes a terme en els diversos àmbits d’acceleració (treball, administració, cultura i oci, ensenyament, comerç i consum, mobilitat), així com les dades que mostren els beneficis econòmics, socials i de salut d’una millor organització horària.
Valora la proposta
5
Formació permanent al llarg de la trajectòria professional

Model basat en una alta inversió en formació de les persones en tots els àmbits (universitari, professional i escolar), que garanteix un aterratge amb formació adequada al mercat de treball, però també el reciclatge permanent en funció dels canvis als quals està sotmès el mercat.
És necessari crear, desenvolupar i consolidar un sistema propi de formació professional de qualitat i adaptat a les necessitats personals i professionals de les persones i de les empreses en el mercat de treball. Actuant des de l’orientació al món empresarial i del treball, cal impulsar l'escolarització per a la professionalització en els nivells formatius mitjans i superiors.

Com ho farem?
  • Potenciar la Formació Professional (FP) dual i en alternança: catalogar les especialitats demanades al mercat de treball i potenciar-les orientant a la demanda real de les empreses
  • Reforma de la Formació Professional i la formació continuada a les empreses: enfocar la FP a la realitat del teixit productiu i potenciar i facilitar la formació continuada a les empreses.
  • Millora de l’orientació universitària i adaptació competencial de les titulacions.
  • Millora de la interacció universitat–empresa.
  • Millora de la inversió en formació universitària per adaptar-la al mercat de treball.
Valora la proposta
6
Suport a l’emprenedoria i al treball autònom

Catalunya és un país en què l’emprenedoria ha estat present històricament. Emprendre va associat a la nostra manera de ser i de fer. El suport a l’emprenedoria i al treball autònom ha de facilitar el naixement de projectes emprenedors i la consolidació, així com una clara legislació del treball autònom, tant en la definició com en la regulació fiscal i de seguretat social. I és aquest esperit el que s’ha de potenciar si volem que Catalunya sigui capdavantera en recerca, desenvolupament i innovació i el que comportarà creixement econòmic. Alta inversió en recerca, desenvolupament i innovació, com a sistema de reinversió permanent de part dels excedents i beneficis tant de les empreses com de les administracions, amb la millora de la transferència de coneixement i de la recerca generada, i especial atenció a la recerca enfocada cap a les oportunitats específiques.

Com ho farem?
  • Legislar la figura del treball autònom definint-lo amb claredat.
  • Agilitzar els tràmits administratius de la facturació.
  • Establir la progressivitat contributiva amb quotes en funció dels ingressos de l'activitat, baixant la quota a nivells homologables europeus, i fomentar mesures com vacances fiscals i bonificacions.
  • Creació de l'Oficina de l'Emprenedoria, un organisme públic que doni assessorament telemàtic i/o presencial a qualsevol ciutadà sobre finançament, tràmits, elaboració del pla de negoci, etc., i faciliti el contracte entre tots els interlocutors.
  • Mesures de suport reals: eliminar barreres per facilitar la cristal·lització de projectes viables.
  • Prioritzar i reforçar les solucions a les necessitats reals de l’emprenedoria (col·laboradors, entitats de crèdit, empreses...).
  • Foment del desenvolupament i innovació empresarial amb incentius a la inversió i reinversió de recursos.
  • Equiparació de dret amb les persones treballadores.
Valora la proposta
7
Impuls de l'economia social i cooperativa com a motor de transformació

Impulsar de forma preferent l'economia social, el tercer sector i les cooperatives, perquè sigui el motor de transformació del model econòmic cap un model de consum més responsable, sostenible i solidari amb les persones. Per consolidar aquesta transformació, cal també impulsar la cultura d'empresa social entre el conjunt del teixit empresarial, incentivant comportaments socialment responsables i no exclusivament d'obtenció de beneficis empresarials.

És necessària la incorporació de criteris socials a les empreses, públiques i privades, així com a l’Administració Pública del país. La transformació del model no es produirà únicament pel creixement de les entitats de l'economia social, tercer sector i cooperatives, sinó que també, per completar la transformació del model econòmic, cal impulsar el consum responsable: una demanda racional, conscienciada i coneixedora de l’impacte de les seves decisions de compra.

Com ho farem?
Fomentar la cultura de l'empresa social, mitjançant l’incentiu a les empreses socialment responsables amb les persones i l'entorn, i dels criteris socials entre el conjunt d'empreses del país.
Definició d'un marc normatiu general per al conjunt de l’economia social que integri i cohesioni la normativa actual, i que incorpori noves mesures de millora des de la perspectiva del nou model de país.
Promoció de la creació i l’enfortiment de les entitats de l’economia social.
Impuls d’una demanda fonamentada en aspectes socials, ètics i responsables.
Valora la proposta
8
Millora de l’ocupabilitat de les persones a través de polítiques actives d’ocupació

L'Administració Pública ha de treballar pel desenvolupament local mitjançant la creació d'ocupació, especialment en els col·lectius més desfavorits (joves, dones), la promoció del progrés empresarial, amb la conseqüent generació d'ocupació, el foment del reciclatge i la formació continuada dels treballadors i emprenedors, la detecció de productes i serveis o sectors estratègics amb potencial innovador generadors de noves ocupacions, el foment de la creació d'associacions o xarxes vinculades a l'ocupació o la potenciació de polítiques actives d'integració social dels sectors més desfavorits, especialment els de risc d'exclusió social.
Les polítiques actives d’ocupació han d’anar dirigides a la recuperació de les persones sense ocupació, amb programes de capacitació i inserció laboral amb la participació dels diferents actors socials i liderats des de l’Administració Pública. Conèixer la realitat del teixit productiu i teixir complicitats entre el Servei Públic d’Ocupació, les empreses i els ajuntaments ha de ser la base per establir programes de foment de l’ocupació.
Unes polítiques actives fortes són un element indispensable per treballar l’ocupabilitat de les persones, construir un marc de relacions laborals més àgil i segur per a empreses i treballadors i ser un factor favorable a la productivitat de l'economia.
Les polítiques actives a la Catalunya del futur han de versar sobre dos eixos; la integralitat i la territorialitat. Només amb polítiques integrals –actives i passives– ens podem apropar amb èxit al fenomen de l’atur de llarga durada i el de col·lectius d’especials dificultats. Les oficines d’ocupació han de gestionar, integralment, les polítiques actives vinculades a l’activació i també les polítiques passives vinculades a les prestacions d’atur i subsidis. D’altra banda, el treball es crea a cada territori d’acord amb les oportunitats i potencialitats que li són pròpies. La planificació de les polítiques actives ha de ser també territorial i, per això, esdevé essencial que hi hagi estratègies territorials que degudament concertades socialment permetin a posteriori la màxima eficiència de les polítiques actives que s’hi facin.

Com ho farem?
  • Reformular les polítiques actives d’ocupació garantint la seva territorialització arreu del país, sota la lògica de la concertació social i territorial a través del model de les estratègies territorials que propugna la Llei d’Ordenació de Sistema d’Ocupació de Catalunya i del Servei Públic de Catalunya.
  • Enfortir la relació entre el sistema d’ocupació, el servei d’ocupació i el territori, coneixedors de la realitat local, potenciant l’intercanvi d’informació, i compartir-la per elaborar programes específics i més àgils a cada territori.
  • Garantir l’orientació intensiva en les polítiques d’ocupació com a instrument per apoderar les persones en un mercat de treball complex, i alhora, fer eficient la inversió en formació ocupacional.
  • El plans locals d’ocupació han de ser una eina adreçada als col·lectius de més difícil inserció laboral i no una eina per cobrir necessitats de contractació dels ens territorials. Ha de ser un pont entre una situació temporal de desocupació i el món laboral, i per això, han d’anar acompanyats d’un programa de formació i inserció que garanteixin que aquests plans, anomenats actualment de Treball i Formació, garanteixen el dret subjectiu a l’ocupabilitat dels qui hi participen, així com la seva inserció efectiva.
  • Potenciar la formació ocupacional com a valor afegit en les polítiques actives d’ocupació. Adaptar la formació a la realitat del teixit productiu local, mitjançant la prospecció d’empreses i el coneixement del teixit productiu.
  • Transformar les polítiques actives d’ocupació i la inversió que s’hi destina incrementant els recursos propis i millorant el pes de les polítiques actives enfront de les passives.

  •  
Valora la proposta

Fes la teva aportació

Tens cap idea per a millorar el nou país? A Esquerra Republicana volem rebre les teves aportacions sobre la nostra proposta de nou país. Envia'ns un correu a [email protected] i fes-nos arribar la teva opinió.

Tots els eixos